Ninfas de los Senderos

UtOpIaS PaRa DeSCubRir... IroNIzaNdo la IrOnÍa... BuRLoNas Del SeNtiR... PALPITOS DE VIDA... y... lOs SeGUndos del TiEmpO... Que vuELveN a ExIStiR... (EingG?)

martes, marzo 13, 2007

Hi ha una petita criatura que té por... i jo entenc aquesta por.


Avui el telèfon ha sonat i una vegada més he sentit la veu de la meva familia. El cor sempre s’hem fa petit quan sento la proximitat d'ella. Petit per malenconia. Trobant a faltar cada segons viscuts. Jo entenc com la vida camina, els rellotges avancen. jo entenc com vaig dibuixant-me el meu quadre predeterminat. JO intento entendre després de molt desconcert quin és el meu lloc a la vida i quina la meva trajectòria. lluny o a prop. l'enyorança del passat m'ofega. veure el món de somni era tant fàcil...!!! enyorant la felicitat viscuda, despullada de la pell de serp que ja he deixat enrera... tant sols sento una veu per telèfon que té por... i jo entenc aquesta por.


Petita, tu que em llegeixes, tu que sé que em llegiràs... aquestes paraules van per tu. per tu perquè he estat una mica egoista dedicant-me a la meva pròpia supervivència. per tu perquè ets tu: delicada i preciosa; tendre i de vidre; forta i silenciosa; una admirable joia.

Sentint-me lluny del teu costat... vull aproximar-me a tu amb molt d'amor; l'amor que et mereixes i que t'has merescut sempre. No tinguis por petita. No tinguis por. Et parla la meva boca que tantes vegades plora pels ulls el que el seu cor delata: por. Hi ha coses a la vida injustes i incomprensibles. Moltes vegades ens toca aprendre lliçons que potser un no mereix però que entén amb el coneixement. No passarà res. La confiança i la felicitat fan que les coses sempre funcionin bé. Bé i justament. No tinguis por germana perquè no passarà res. Entenc quan les paraules rellisquen, de vegades, en el vent... ho entenc perquè jo sóc la primera en reviure aquesta experiència contínuament... però... què ens queda sinó?

Confiant... petita...

Petita que ja no ho ets tant.

Petita als meus ulls... adulta als ulls de la teva ànima.

Aquestes paraules van per tu. Perquè et mereixes amor de germana. perquè ella existeix i vol donar-te'l. perquè ella sóc jo. Perquè jo sóc la teva germana. Perquè vull ser amiga teva. Perquè t'estimo tant que no poder-te fer somriure crea que calli fa molts dies per por a decepcionar-te. perquè m’he perdut una miqueta Montse, i no suporto que em veieu malament. Perquè vull que recordis que sóc amb tu. Em veus.... busquem bé... em veus? Sóc aquí dins... si, si... aquí dins... oi que em veus?

hi ha una petita criatura que té por... i jo entenc aquesta por... t'estimo. compta amb mi.

1 Comments:

Anonymous Anónimo said...

Meritxell llegir aquestes paraules m'han fet somriure, m'han fet plorar, m'han ajudat a intentar ser una mica més forta i a allunyarme d'aquesta por... algu impossible, però si més no, que no em faci mal.
De veritat gràcies de tot cor per ser com ets, per poder saber que et tinc sempre per tot el que pugui desitjar, sigui a casa, sigui a Barcelona, sigui a l'altre punta del mon, sé que sempre seràs amb mi,, i el mateix per tu, jo sempre seré al teu costat per tot... per tot el que necesitis... per tot el que em demanis... per tot el que desitjis... sempre amb tu!
Sento també dins meu que no t'he ajudat prou tot aquest temps, que no he pogut fer que fosis més feliç,vui ajudar-te, vui que somriguis, vui que siguis feliç, tu mereixes més que ningu.
Tingués present això, tu sempre hi ets, ho sé, sempre puc comptar amb la meva germana estimada, perque mai m'has fallat. Gràcies per fer-me costat, per sempre trobar les paraules adients per solucionar el que em passa, per fer-me estar més tranquila, per fer-me marxar les pors, GRÀCIES...
T'estimo... ho saps oi?... t'estimo moltissim, sempre hi ets present, sempre hi ets dins meu...

marzo 13, 2007 8:44 p. m.  

Publicar un comentario

<< Home