aquí mateix.
Poquet poquet és el que escriuré avui. Poquet poquet és el que escric normalment. Poquet poquet és el que realment tinc a dir. Poquet poquet...
Tot segueix fluint. Més coses sorprenents que conegudes. Forces moments desconcertants però d'altres molt somrients. Cares que somriuen. Decaigudes desmotivants. Enlairaments d'aire.
Així segueixo funcionant estimada, pacient amb mi mateixa i pacient amb el destí. Acompanyada de tots. Estimada i estimant. Plorant a recons. Superant temors, intentant ignorar les obsessions malignes, canviant hàbits ja gairebé creats i oblidant el fosc sentiment de l'angoixa.
Petita... encara t'espera el regal.
1 Comments:
Bonita!!! :) Este "poquito" ya es mucho! Hoy tengo mi ultimo exam. estoy algo nerviosa.. se que el regalo me espera, pero este finde ha sido un poco extraño... te echo de menos! espero verte pronto! Por cierto, me ha encantado ver un post tuyo! me ha echo muchísima ilusión! un regalito de buena mañana! jijiji
un besote enorme!
Publicar un comentario
<< Home